dissabte, 12 de desembre del 2009
0'Gara 24-USAP 23
dissabte, 21 de novembre del 2009
El rugbi arriba a Terrassa
dimarts, 27 d’octubre del 2009
Porical, heroi nacional
Sí és cert que el rugbi és un esport d'equip i que aquest és un sentiment o un valor que s'inculca en aquest esport des del primer dia que s'hi juga o es viu, també és cert que Porical li va sortir un partit rodó i va encaminar als "arlequinats" catalans fins a la glòria. El balanç durant el partit van ser dos xuts de càstic i dos xuts de transformació anotats i un fantàstic assaig, realitzat al minut 59, després de diverses fintes que van trencar més d'una cintura parisenca.
Foto extreta de www.usap.fr
dilluns, 19 d’octubre del 2009
Líders temporals
La classificació resta així:
Pos | Team | Pl | Pts | |||
---|---|---|---|---|---|---|
1 | Munster | 2 | 6 | |||
2 | Perpignan | 2 | 5 | |||
3 | Saints | 2 | 4 | |||
4 | Benetton Treviso | 2 | 4 |
Aquesta divisió és la única que tots els equips han guanyat un partit, per tant serà crucial veure com es desenvolupa la següent jornada al desembre. L'USAP visita al Munster al Thomond Park, en cas de guanyar faria un pas de gegant, però no seria definitiu. Segons l'estadística, per classificar-se, cal guanyar, com a mínim, tots els partits de casa i guanyar-ne un a fora. Si aquest partit a camp contrari pogués ser contra el poderós Munster, guanyador 2 cops de la copa d'Europa de rugbi, la victòria enfortiria psicològicament als jugadors catalans.
Ara però, toca esperar. Fins divendres 11 de desembre no es jugarà el matx. Quan arribi però, segur que serà un gran partit i un gran epsectacle.
dijous, 15 d’octubre del 2009
Iniciativa pel català al web de l'USAP
dimecres, 14 d’octubre del 2009
Humiliació des d'Itàlia
Així va anar la Primera Jornada al Grup 1:
Benetton Treviso 9 - 8 Perpignan | |||
|
Posició | Equip | Partits | Punts | |
---|---|---|---|---|
1 | Saints | 1 | 4 | |
2 | Benetton Treviso | 1 | 4 | |
3 | Munster | 1 | 1 | |
4 | Perpignan | 1 | 1 |
dimarts, 6 d’octubre del 2009
Una derrota que cou, a pocs dies de l'infern
De ben segur que els homes de Brunel hauran sortit tocats d'aquest matx, però cal tornar a aixecar-se per afrontar un calendari difícil. Un calendari que sembla l' infern. Primer, el partit contra el Treviso a Itàlia. L'estrena del campió del Top 14 contra el campió italià a l'Heineken CUP. No es pot perdre. És el rival més assequible del grup, i una derrota posaria molt dificil la classificació per la següent ronda. Uns dies després, l'USAP visita Paris per jugar contra l'Estat francès. Un equip sempre complicat que ara mateix està només a dos punts per sota dels catalans. I la setmana següent a Paris, Castres! Un altre equip occità que està en ratxa i en molt bona forma, com ho demostra la seva segona posició al campionat francès.
Realment els jugadors de l'USAP sembla que es dirigeixin cap a l'infern. Però si algú hi enten de foc i diables, aquests, som els catalans. Així que seguirem aquest partits dansant amb forques i cremerem tota la pòlvora que sigui necessària per seguir endavant.
dilluns, 28 de setembre del 2009
Som aquí, no hem marxat!
L'USAP va saver imposar el seu joc davant uns occitans totalment desconeguts. La conservació de la pilota en la major part del partit i una defensa incontestable, van fer que, en cap moment, no es veiés perillar la victòria. I és que des del 2n minut, GRANDCLAUDE ja va anotar un assaig. Acte seguit, LAHARRAGUE va anotar el xut de transformació. Igualment ho va fer al minut 13 després de l'assaig de BRITZ. Tant sols un xut de càstig ben exacutat pels visitants va evitar deixar el marcador dels foranis a zero. El 14 a 3 quedaria reflexat en el marcador fins al minut 50 de la segona part, quan es tornaria a anotar un altre assaig per part dels catalans. CANDELON feia pujar el 19 a 3 pels catalans que, amb aquest cop de força, seny i bon joc, van deixa constància de la seva duresa i la seva presència. De moment els homes JACQUES BRUNEL han recuperat el primer sense problemes.
Caldrà veure si els "nostres homes" poden mantenir la primera posició després de jugar el proper partit. Serà contra un Biarritz Olímpic a Euskal-Herria. El conjunt Basc ha aconseguit la tercera plaça de la classificació després de guanyar 4 partits consecutius de manera esfereidora. Sense cap mena de dubte, estem parlant d'un matx molt interessant en que l'USAP ha de demostrar-se a si mateix, altra vegada, que pot aconseguir tot allò que es proposi. Recordem que els 2 únics partits que han perdut els "arlequinats" han estat jugant a camp contrari.
Assolirem la victòria?
dilluns, 21 de setembre del 2009
El gran duel
Rivalitat i venjança esportiva es veuran reflexades, segur, en un Estadi Aimat Giralt que estarà ple de gom a gom i on els jugadors voldran mostrar, a les seves aficions, qui és el millor equip del moment.
L'any passat, a Perpinyà, l'equip de Clarmont d'Alvèrnia ja va posar entre les cordes als catalans, però els "arlequinats" van poder sortir-se'n, van guanyar 22 a 16. Com també van aconseguir guanyar la Final de París per 22 a 13. Els occitans però estan en ratxa, després d'un inici que no deixava gaire espai per a l'optimisme, amb el seu mig d'obertura australià (Brock James) a ple rendiment, és un equip difícil a batre. Però l'USAP no es queda enrera, ha demostrat que és un equip sòlid, i que qualsevol dels seus jugadors pot anotar. A més, el nostre principal xutador, en Nicolàs Laharrague, tot i ser un xic més irregular, arriba amb el peu ben preparat per a anotar molts punts.
Un cop més alcem les senyeres al vent i cridem: ENDAVANT USAP!
dilluns, 31 d’agost del 2009
Una Victòria que reclama respecte
De nou un partit marcat pel constant intercanvi de cops de Càstig. Fins a un total de 9 transformacions entre els dos equips, i tan sols un assaig, el de Maxime Mermoz al minut 66, que van fer-nos guanyar el partit, juntament amb els 12 punts en xuts de càstig de Laharrague .
Amb aquesta victòria, l'USAP es situa quarta amb 9 punts, en una classificació plagada d'equips occitans. Per davant, els occitans de Toló ("Tolon" en occità) i l'Estat Tolosà amb 10 punts, i primer amb un total d'11 punts, el també occità Clarmont. Els liders groc i blaus no coneixen la derrota, han guanyat dos partits i n'han empatat un, precisament en aquest darrera jornada contra el Briva, pròxim rival de l'equip de Perpinyà en la propera jornada que es disputa entre setmana.
dimecres, 26 d’agost del 2009
Tothom espera el campió
Els catalans van perdre el seu primer partit d'aquesta temporada. No perdien des del 17 d'abril de 2009, quan el marcador d'aquell dia va mostrar el 12 a 10 a favor de la sempre temuda Biarritz. Però el què dol de la derrota d'aquest cap de setmana passat contra els occitans, no és tan el resultat, 18 a 12, sinó la imatge d'equip apàtic i cansat que l'USAP va donar en certes fases del joc. En aquest matx no va ni aparèixer el màgic quart d'hora català que molts cops fa acte de presència i porta a l'USAP a realitzar grans partits. Aquest cop, ni tan sols Mélé va poder salvar l'equip. Recordem que en David va ser un jugador clau per guanyar al Baiona en la primera jornada, però per desgràcia, la punteria aquesta vegada va fallar fins a 3 cops.
La propera jornada podria haver arribat més tard, pensaran alguns, i és que el proper 29 d'agost, l'Aimat Giralt rebrà al Tolosa en un partit molt difícil. Una victòria donaria confiança a l'equip, i faria recuperar el respecte a l'USAP envers la resta d'equips del campionat.
Endavant USAP!!
dilluns, 17 d’agost del 2009
Un bon inici
L'Usap va estrenar la temporada 2009-2010 del Top 14 francès, el dissabte 15 d'agost, amb una victòria a casa. USAP 28 - Bayonne 20, va ser el resultat final que els catalans van aconseguir amb 14.000 espectadors a les grades de l'Aimat Giralt.
Després d'una pretemporada nefasta, amb pocs partits i amb un parell de derrotes que no deixaven gaire espai a l'optimisme, els arlequinats van posar-se a treballar i ho van fer de valent. Tot i dominar el marcador, pràcticament tot el partit, el triomf va ser fruit de l'esforç i de la bona punteria. I és que la 1a victòria de la temporada es va assolir a força de transformar xuts de càstig. Mélé, el mig de melé català, va transformar 6 xuts de càstig, és a dir 18 punts, que sumats als 2 punts del xut de transformació posterior a l'assaig de Armand Battle, van portar al jove jugador usapista nascut a Narbona, a fer els mateixos punts que el rival.
Amb aquesta victòria l'USAP recupera un xic la confiança en si mateix, fet que li anirà molt bé pels propers partits. Recordem que el nostre equip li espera un inci de campionat complicat, la segona jornada la juga a fora contra Montpeller i després jugarà dos partits difícils a casa, contra l'Estat Tolosenc i després contra el Biarritz.
divendres, 10 de juliol del 2009
Nou campionat. Més competitiu, més emocionant!
Contempleu el calendari:
Primera Volta
1a jornada - 14/15 d’agost de 2009 - USAP/BAYONNE
2a jornada - 21/22 d’agost de 2009 - MONTPELLIER/USAP
3a jornada - 28/29 d’agost de 2009 - USAP/TOULOUSE
4a jornada - 2 de setembre de 2009 - USAP/BRIVE
5a jornada - 6 de setembre de 2009 - RACING/USAP
6a jornada - 11/12 de setembre de 2009 - BOURGOIN/USAP
7a jornada - 18/19 de setembre de 2009 - USAP/MONTAUBAN
8a jornada - 25/26 de setembre de 2009 - USAP/CLERMONT
9a jornada - 2/3 d’octubre de 2009 - BIARRITZ/USAP
10a jornada - 23/24 d’octubre de 2009 - PARIS/USAP
11a jornada - 30/31 d’octubre de 2009 - USAP/CASTRES
12a jornada - 5 de novembre de 2009 - USAP/TOULON
13a jornada - 20/21 de novembre de 2009 - ALBI/USAP
Segona Volta
14a jornada - 27/28 de novembre de 2009 - BAYONNE/USAP
15a jornada - 4/5 de desembre de 2009 - USAP/MONTPELLIER
16a jornada - 30 de desembre de 2009 - TOULOUSE/USAP
17a jornada – 3 de gener de 2010 - BRIVE/USAP
18a jornada - 8/9 de gener de 2010 - USAP/RACING
19a jornada - 27/28 de gener de 2010 - USAP/BOURGOIN
20a jornada - 19/20 de febrer de 2010 - MONTAUBAN/USAP
21a jornada - 5/6 de març de 2010 - CLERMONT/USAP
22a jornada - 12/13 de març de 2010 - USAP/BIARRITZ
23a jornada - 26/27 de març de 2010 - USAP/PARIS
24a jornada - 2/3 d’abril de 2010 - CASTRES/USAP
25a jornada - 16/17 d’abril de 2010 - TOULON/USAP
26a jornada - 24 d’abril de 2010 - USAP/ALBI
Partits de "Presa" - 7 i 8 maig 2010
Semifinals - 14 i 16 maig 2010
Final – Dissabte 29 maig 2010
Tot repassant els resultats de l'any anterior, veiem que l'USAP va ser fort a casa. Com a local tant sols va perdre un partit, va ser al primer cap de setmana de setembre de 2008, contra el Estat Francès. Els "arlequinats" catalans, hauran de tornar a construir un mur a l'Aimé Giral per optar a revalidar el triomf.
Examinant el calendari podem veure com, a la primera volta, l'USAP juga a casa els partits contra el Toulouse i el Clermont. Aquest fet portarà als catalans a jugar-se les primeres posicions contra aquests equips, a la recta final i a camp contrari. D'altra banda, els partits contra el Paris i el Biarritz ocorre totalment al contrari, i serà a la tornada quan ens jugarem les garrofes a casa contra aquests dos rivals directes.
"Partits de Presa"
La clau passa doncs, per assolir uns resultats semblants a l'any anterior, guanyant-ho tot a casa i assolint victòries puntuals i importants fora de casa. Això que sembla una afirmació estúpidament lògica, assoleix un grau més gran de veracitat, tal i com està organitzat aquest any el campionat. Si ens fixem en el calendari, abans de les semifinals hi ha uns partits que nosaltres hem batejat com a "Partits de Presa", traducció literal del nom francès, els "Match de Barrage". Aquests partits venen a ser una mena de quarts de final que serviran per a conformar els enquadraments de les semifinals del campionat.
Com funcionen? Doncs bé, al finalitzar de la temporada regular, el primer i el segon accediran directament a les semifinals, mentre que les altres dues places les hauran de disputar els equips que quedin 3r, 4t, 5è i 6è de la classificació. Així, els conjunts que accedeixin a aquestes posicions jugaran els partits de la següent manera:- El 3r jugarà contra el 5è, i el 4t contra el 6è.
- Tant el 3r i 4t tindran el privilegi de jugar a casa el seu "Partit de Presa".
D'aquesta manera, fins i tot el 6è classificat d'aquest any, té possibilitats de guanyar el torneig, cosa que fa el campionat més obert i, alhora, més competitiu.
La Heineken CUP
Caldrà estar atents també, al sorteig dels partits del grup de l'USAP a l'Heineken Cup d'enguany. Recordem que a l'USAP li toca ballar amb les més lletges. Els seus rivals a Europa seran el campió de la Magners League, El Munster, que també va ser campió d'Europa ara fa dos anys i semifinalista de l'any passat; el Northampton Saints, campió de la Challenge Cup del 2008; i el campió de la lliga italiana, el Benetton Treviso. Uns rivals que segur que també desgastaran al nostre equip, i que influiran indirectament en els resultats dels partits del Perpinyà al TOP 14.
Així doncs, ja ho veieu! L'USAP enguany ho tindrà difícil, però si al 2005 i al 2006 el Biarritz va emportar-se dos campionats consecutius, per què no ho podria fer la nostra USAP?
La lluita comença!! Sabrem donar-los-hi el nostre suport?
Endavant USAP!! Els badocs del 3quartsdexv us donem suport!!
dilluns, 15 de juny del 2009
USAP i catalanitat - Hervé Pi
Publicat a Criteri 15-06-2009
Com analitzar les diverses manifestacions festives que han envoltat aquesta victòria? Aquesta efusió de banderes i d’eslògans (majoritàriament en francès) a favor dels catalans és només un foc d’encenalls, no té res de polític, una mena d’exultació sense fonaments seriosos o amaga sentiments reals?
(Continua llegint...)
dilluns, 8 de juny del 2009
L’USAP campió 54 anys després
En un gran partit per a la història, els "arlequins" de Perpinyà van guanyar el campionat de lliga de rugbi de l’estat francès, imposant-se als jugadors del Clermont per un ajustat 22 a 13. Han hagut de passar cincuanta-quatre anys, d'ençà que els catalans aixequessin el trofeu pel guanyador, l’Escut de Brennus (conegut també amb el sobrenom “el planxot”). L’últim cop va ser a la final del 1955 on l’USAP va guanyar 11 a 6 al FC Lourdes.
Els herois aixecant "El Planxot".
Els Nou punts de diferència sobre el Clermont donen el setè títol de lliga en els 100 anys d’història del club Rossellonès, alhora que trenquen una hegemonia esportiva de 16 anys en el campionat on se l’emportava el Toulouse, l’Stade Français o el Biarritz.
El partit va tenir dues fases que van coincidir amb les dues parts del mateix:
La primer part, domini del Clermont amb un assaig de Napolioni Nalaga, jugador nascut a les illes Fiji, que va finalitzar una gran jugada a prop de la línia de toc, recollint una puntada de Brock James. El mateix James establia el 0 a7 assolint la transformació posterior. Fins al minut 16, l’USAP no ha pogut anotar. Un xut de sobrebot (drop) de Hume posava el 3 a 7 encara a favor dels groc i blaus, que respondrien ràpidament amb 3 punts més després que James transformés un xut de càstig. Abans de Finalitzar la primera part Porical avisava que l’USAP no havia vingut a passar l’estona i anotava un xut de càstig en l’últim minut. Al descans doncs, el marcador reflexava un 6 a 10.
La Segona meitat, l’USAP va marcar el rival de prop i va deixar les coses clares amb una defensa seriosa. Un assaig de Marty jugador català nascut a Vilallonga de la Salanca, va posar per davant a l’USAP. El xut de transformació i tres xuts de càstig perfectament executats per Porical van fer la resta. Jérôme Porical va ser l’heroi del partit. Aquest jove jugador de la casa, nascut a Pesillà de la Ribera, ve d’una consolidada nissaga del rugbi. El seu avi va guanyar “el planxot” el 1938 i el seu pare va arribar a la final al 1977, ambdós ho van fer amb la samarreta de l’USAP i amb el 15 a l’esquena. Jérôme no podia ser menys.
Jérôme Porical en plena acció.
Així doncs, l’USAP va endur-se un títol que van poder seguir 10.000 catalans en directe a l’estadi i molts més a través de pantalles i televisors, gràcies a la retransmissió en directe de la final per TV3. Final que reafirma el Clermont com a l’equip més desafortunat de la història, havent perdut el campionat les 10 vegades que ha arribat a la final, les últimes tres ho ha fet de forma consecutiva.
diumenge, 31 de maig del 2009
A la Final!!
L’USAP s’ha acabat imposant per 25 a 21 a l’Estat Francès de París, en un partit vibrant i ple de tensió. Ningú esperava, però, una semifinal així. Normalment, quan juguen el primer contra el quart de la lliga, tothom tendeix a pensar que el partit ha de ser fàcil per al líder, però l’inspiració dels parisencs i els errors dels catalans, han portat el matx a un nivell d’igualtat extrema. Al final, per mèrits propis, l’USAP ha imposat la lògica i així, l’equip més regular, el campió de la lliga del top 14, s’ha emportat la victòria.
Els dos equips han començat el partit amb un joc molt travat, ple de faltes i penalitzacions. Ha estat l’equip català qui ha jugat de forma més ofensiva en la primera part, davant d’un París molt conservador sempre atent a l’expectativa. Tot i això, el resultat de la primera part ha estat molt ajustat, 13 a 6 per a l’USAP. La segona part, arrencava bé per l’equip de la sang i l’or. El marcador registrava un 20 a 6 després d’un assaig de Mermoz i la posterior transformació de Porical. En aquell instant París ha canviat el joc i s’ha apropat a l’equip català, que ha defensat fins a la fi del matx el resultat final 25 a 21.
Després de 54 anys, l’USAP podria emportar-se de nou el campionat. Això es veurà el proper dissabte 6 de juny a París, en una final contra el Clermont. Enguany, els catalans han jugat dos partits contra aquest equip, amb un total de 1 victòria i 1 derrota. El que ningú se li escapa, és que els catalans van a la final amb un molt bon estat de forma i amb la confiança que dóna derrotar l’Estat Francès en una semifinal.
Notícia de TV3 sobre la Final!!!
dilluns, 18 de maig del 2009
El líder cerca el títol
Dels darrers tres enfrontaments entre Paris i Perpinyà en forma de partit únic eliminatori, són els parissencs els que en surten clarament vencedors. I és que dels 3 partits, els 3 els ha guanyat l’equip de l’Stade Français. El partit més recent va ser la final de la lliga del 2004. L’USAP va perdre 38-20. Cal recordar també, que en els dos partits de lliga, els homes de sang i or no han sabut guanyar als de l’Stade. Primer van perdre a casa i després van empatar a la capital. Però cal ser optimistes, ja que el joc dels dos equips han tingut trajectòries molt diferents en les darreres jornades i els dos equips han mostrat estats de forma molt diferents. L’USAP ha anat en línia ascendent fins a assolir la primera posició, mentre que els parisencs s’han anat enfonsant fins a quedar quarts, tot classificant-se pels pèls per a les semifinals.
En cas de victòria, el nostre equip jugarà contra el guanyador del partit Stade Toulousane i Clermont. Un matx molt igualat que es jugarà divendres 29 a la ciutat occitana de Bordeus a 3/4 de 8 del vespre.
Les semifinals ja són aquí i anem a per totes!! Endavant USAP!!
dilluns, 27 d’abril del 2009
Un gran viatge.
Segur que si preguntem a qualsevol dels membres que vam viatjar per veure el matx, us diran que ha estat una experiència diferent i increïble. Es espectacular com ens vam emocionar amb la victòria de l’equip, tot i que cap dels que vam assistir, entenem al 100% aquest esport, o en coneixem totes les normes. Però to i la nostra desconeixença, vam vibrar a cada punt de l’USAP com si haguéssim mamat rugbi de ben petits. I parlant de petits, els aficionats que més van xalar amb la festa, van ser els tres menuts de l’expedició. N’Oriol, en Pau i l’Ona seran, de ben segur, uns fervents seguidors dels de Perpinyà, sí és que no ho són ja.
Que com va anar el partit? Buuuuuuuf. Molta festa a les grades, joc dur i travat al camp, i a remolc al marcador durant tres quartes parts del matx. Al final 5 xuts de càstig magistrals de Laharrague i un assaig de Burger molt celebrat, a 9 minuts del final del partit, van fer-nos tocar el cel, quan ja estàvem pensant que tornaríem a casa amb molts quilometres a l’esquena i el sobrepès d’una derrota.
Per sort vam guanyar, i amb una fotografia molt familiar vam retratar el que ha estat el primer viatge de la penya.
dilluns, 23 de març del 2009
Irlanda s'emporta el VI Nacions del 2009
divendres, 20 de març del 2009
Final històric del VI Nacions
Els gal·lesos però, sortiran a per totes. Segons classificats, a 2 punts d’Irlanda, podrien emportar-se el campionat si guanyessin el matx. El País de Gal·les juga a casa, i no ha perdut al Millenium Stadium en els darrers 5 partits que han jugat del 6 nacions. De fet, el darrer enfrontament en que van ser derrotats a casa, va ser el 4 de febrer de 2007 contra Irlanda. Casualitat que de ben segur els motivarà, encara més si cap, per deixar-se la pell el camp i continuar amb la imbatibilitat a casa. A més, seria el segon torneig 6 nacions consecutiu que aconseguirien, doncs ja el van conquerir l’any passat.
Així doncs estem parlant d’un duel entre els dos millors equips del 2009. Un duel dels dos únics països que poden guanyar el 6 nacions; amb l’al·licient d’uns, els gal·lesos, de fer-ho a casa i assolir el segon torneig consecutiu; i amb l’anhel dels altres, els irlandesos, d’assolir el seu 2n Gran Slam de la història, i de retruc la Triple Corona 2009 (trofeu que s’emporta l’equip "britànic" que s’imposa a tots els altres).
dilluns, 16 de març del 2009
diumenge, 15 de març del 2009
En marxa la Lliga Super Ibèrica de Rugby (SIR).
Després de molts quilòmetres, Diego Castejón, Guillermo Moraleda i Rafael Infante (Steelman Sports) i l’International Rugby Boardun, han aconseguit engrescar diversa gent vinculada al món del rugbi, per començar a l’abril, el que serà la 1a Lliga Superibèrica de Rugbi. Aquesta competició vol esdevenir una superlliga de rugbi de diversos equips de la Península Ibèrica que ajudi a professionalitzar aquest esport per tal de fomentar-lo i donar-lo a conèixer. El projecte compte amb l’apadrinament del conegut Michael Robinson, antic jugador de futbol i comentarista esportiu, que és un apassionat del rugbi i s’ha implicat al projecte. Robinson veu la Supieribèrica com un gran instrument per despertar l’interès del Rugbi al territori peninsular.
Tot i que la informació sobre aquesta competició era molt confusa fins fa uns quants dies, sembla que la Superibèrica començarà a rodar el 24 d’abril, un cop acabada la lliga de rugbi de la federació espanyola. Federació la qual s’ha mostrat , en algun moment, poc receptiva al projecte. Aquesta superlliga està emmirallada econòmicament a la NBA, i esportivament a la Magners League. Econòmicament es demana als clubs uns compromisos concrets per tal de garantir el pagament d’assegurances, el cost dels arbitratges i altres despeses típiques d’aquestes competicions. Aquestes despeses, s’espera sufragar-les a través dels ingressos obtinguts per patrocinadors, proveïdors oficials i socis col·laboradors. També s’espera ingressar diners mitjançant les retransmissions dels partits que oferiria la plataforma digital +, tot i s’havien mantingut converses amb altres cadenes. La intenció és que, com a mínim, es retransmeti un matx cada divendres al vespre, i en la mida de lo possible, s’elabori un programa específic de la competició.
Pel que fa a l’aspecte esportiu, s’ha optat a organitzar una competició a l’estil Magners League (competició del nord d’Europa on juguen equips de Escocia, Gales e Irlanda) per tal de potenciar el nivell i integrar sensibilitats, utilitzant l’esport com a vehicle de transmissió de vivències i valors. Així, en aquesta competició i la jugaran 6 equips en forma de franquícies, on cada any es podran renovant o introduint de noves. Els Equips de les franquícies estaran formats per 35 jugadors dels qual hi hauran 8 primeres línia, 5 Sub-23 i encara està per determinar el número de jugadors extracomunitaris. La xifra està entre 4 i 8 jugadors.
Qui jugarà la 1a. SUPERLLIGA IBÈRICA DE RUGBI 2009?
Si un principi la Superibèrica havia de comptar amb 4 equips portuguesos, 2 espanyols, 1 basc, 1 gibraltarenc i 1 català. Es va arribar a parlar de la participació d’algun equip català de l’Estat Andorrà, però al final la federació andorrana de rugbi (FAR) ho va desmentir.
Al final la competició arrenca tan sols amb equips de l’estat espanyol, tot i que la SIR, espera que en els anys següents, s’incorporin noves franquícies dels territoris abans esemntats.
Quins són aquests 6 equips que jugaran la 1a Super Ibèrica de Rugbi?
Doncs són 3 equips Espanyols, 1 Basc i 2 Catalans:
Equips Espanyols: | Equip Basc | Equips Catalans |
|
|
|
|
| |
|
L’aposta catalana en aquesta competició, ve de la mà de la Santboiana, com no podria ser d’una altra manera. L’equip del principat , ha més de ser l’introductor del rugbi a la part sud del nostre país i a l’estat espanyol, és un referent en aquest esport.
L’equip del Baix Llobregat vol obrir la franquícia a la resta de clubs del principat, d’aquí el nom Catalunya Blaus Almogàvers, un nom prou ampli per encabir a tots aquells clubs catalans que ho desitgin. És de destacar, el terme "Almogàvers", un nom que en principi no hi apareixia, però que ara s'inclou, i recorda molt a l'equip XV Almogàvers una experiència catalana molt romàntica de percebre el rugbi, que ja en parlarem un altre dia. Sigui com sigui, els Catalunya Blaus Almogàvers estan a punt i ja compten amb equipament i escut propis.
Equipament oficial dels Catalunya Blaus Almogàvers
Escut de l'equip del principat.
Per desgràcia no sabem res de l’equip del País València, i tampoc us podem adreçar-vos cap a cap pàgina web oficial del campionat. De fet, tot el procés de creació ha estat envoltat d’obscurs silencis i secrets, a voltes de desinformació i tot, que només s’han trencat a través de petites comunicacions publicades per un mitjà de comunicació que sembla que es perfila com a patrocinador del campionat. Aquest “afortunat” ha estat el Diario AS.
El què si us podem dir és que, si us interessa, des de la penya podem organitzar una escapadeta a Sant Boi per veure algun matx. Ah!! I també us podem passar el calendari del campionat!! Aquí el teniu:
divendres, 13 de març del 2009
El 6 nacions, un torneig incomparable.
El torneig de les sis nacions de rugbi, ha esdevingut un referent dins i fora del món de l’esport. Aquest campionat ha patit diverses variacions des del 1883, any en que es va crear en forma de campionat britànic, on competien Anglaterra, Gal·les, Escòcia i Irlanda. Variacions en les regles del joc, la inclusió de dos nous equips, França (al 1910) i Itàlia (a l’any 2000), o el reconeixement de l’equip guanyador com a Campió d’Europa (títol reconegut a partir del 1996), són una de les mostres dels canvis que ha sofert aquest esdeveniment.
Però que el fa tan particular aquest campionat?
Aquesta festa del rugbi, és una mostra immillorable per conèixer i sentir el rugbi a fons. En ell si reflecteix l’alta competitivitat dels equips quan són al terreny de joc, però alhora es manté al màxim el respecte per el rival dins al camp i a les grades. És viu més com una festa, que com una simple competició esportiva, però això no vol dir que no hi hagi rivalitat entre els equips. Una prova palpable d’aquest fet, són els diversos trofeus que entren en joc en aquesta competició. Fem-los-hi un cop d'ull :
- la Copa Calcuta al vencedor entre Anglaterra i Escòcia.
- la Triple Corona a l'equip britànic que s'imposa als altres tres.
- el Millenium Trophy al vencedor entre Anglaterra i Irlanda.
- el Trofeu Eurostar al vencedor entre França i Anglaterra.
- el Gran Slam a l'equip que és capaç de vèncer en tots els partits.
- la Cullera de fusta a l'equip que perd tots els partits.
El torneig es juga en forma de "lligueta", tots contra tots, a una sola volta, l'equip que guanya més jornades s'acaba emportant la RBS Six Nations Championship Trophy. Després entren en joc tots els altres títols detallats abans. Aquests títols són un encant més d’aquest campionat. El més preuat, a part del trofeu del campió, és el Gran Slam, un premi que dóna prestigi a l’equip ja que guanyar tots els partits, i no perdre'n cap, suposa un gran mèrit esportiu. En tots aquest anys, només s’ha aconseguit 34 cops, essent Anglaterra, amb 12 ocasions, qui més cops se l’ha emportat.
L’altre "premi", que també caracteritza el campionat, és la Cullera de Fusta, que ve a ser l’antítesis del Gran Slam. És obvi que ningú el vol guanyar, ja que se l'emporta aquell que ha perdut tots els partit. Per tant, tots els equips es deixen la pell al camp per no emportar-se'l capa a casa. De fet, en els darrers 3 anys no l'ha "guanyat" ningú, mostra palpable de la gran igualtat que hi ha entre els equips i l'esforç que realitzen els darrers de la classificació, per no endur-se la cullera.
Com va el sis nacions d'enguany?
Mirem la classificació:
Veiem que Irlanda pot guanyar el Gran Slam, en cas de guanyar els dos partits que resten. Seria el segon cop en tota la història que el podria assolir, però no serà fàcil. L'hi resten dos partits fora de casa. Concretament un contra Escòcia i la darrera jornada, contra Gal·les. D'altra banda, Itàlia, tot i jugar a casa, ho té molt difícil per no "guanyar" la cullera de fusta, doncs els dos partits que li resten són contra Gal·les, el vigent campió, i contra França, un altre favorit.
Descartant Escòcia i Anglaterra, per les seves dues derrotes, la lluita sembla estar entre els tres primers. A priori, Gal·les és qui ho té més fàcil, doncs li queden per jugar els dos darrers partits a casa. Irlanda i França juguen els seus respectius matxs a camp contrari. Aquesta 4 jornada podrem gaudir de 3 grans partits:
Itàlia-Gal·les: Saltarà la sorpresa o es reafirmara Gal·les com a candidat al títol?
Escòcia-Irlanda: Donarà el cop d'efecte Escòcia o podrà seguir optant al seu 2n Gran Slam de la història i a una altre Triple Corona?
Anglaterra-França: Treuran el seu orgull els anglesos o serà França qui farà un altre pas cap a la primera posició?
Tres partits amb grans al·licients, tots ells els podrem seguir per televisió al Bar Cafeteria L'Estapera. Te'ls perdràs? Vine, agafa la teva cervesa i viu en directa la penúltima jornada!
dijous, 5 de març del 2009
4 badocs a l'Aimé Giral
Des de la "fundació" de la penya "3quartsdexv" (el dimarts 17 de febrer de 2009), el partit USAP- Montpellier era el primer partit que jugàvem a casa. Empesos per l’eufòria del moment, uns membres de l’associació, vam decidir anar a veure aquest matx a l’Aimé Giral. I sincerament, crec que va ser una molt bona pensada. Un ambient de festa, de disbauxa i alegria, envaeix els voltants de l’Estadi Aimé Giral a Perpinyà, quan juga el nostre equip. L’experiència, va ser molt bonica i diferent, i és per això que us escric un petita crònica. No és una crònica per fer-vos venir enveja, sinó perquè us animeu a venir el 25 d’abril, data que proposem per fer el primer desplaçament "oficial" del 3quartsxv (si és que al final juguen aquell dia i no el 24). Per cert, què vol dir en català tenir el cap “a tres quarts de quinze”? Vol dir que es té el cap malament, estar molt distret. Per tant, si estem distrets és perquè badem, i si badem és perquè som uns badocs (o també es pot dir badabadocs). Eus açí la raó del títol: 4 badocs a l’Aimé Giral, 4 membres del 3quartsdexv a l’Aimé Giral.
Crònica
Després d’estar badant una estona i sortir mitja hora més tard de l’horari que havíem previst, vam deixar Terrassa per anar cap a Perpinyà, amb la primera representació del “3quartsdequinze”. En “Bitxu” (en Xavi del barri de St. Llorenç, Terrassa), en Roma (de Rubí), i un servidor (del Bonaire, Terrassa), vam emprendre el nostre viatge amb cotxe fent una petita parada al poble del costat, Sabadell, on hi vam recollir en Miqui (que també és de Terrassa, però que viu desterrat per amor).
Després d’uns quants minuts en cotxe, una parada per posar benzina i una parada per inflar una roda punyetera que ens va espantar, vam arribar a la Catalunya nord. Veient que era molt aviat, vam decidir arribar-nos fins a la frontera, i vam continuar passat Perpinyà, fins a Salses. Vam fer una petita volta, ens vam fer unes fotografies a l’entrada del Poble i vam veure el Castell a distància, ja que com a bons catalans, ens feia mandra deixar el cotxe, pagar l’estacionament i les entrades pertinents.
Des de Salses, vam anar cap a Perpinyà per carretera i vam arribar a l’estadi, passant per davant del camp dels Dragons Catalans del Rugbi a XIII. A dos o tres carrers de l’Aimé Giral, vam poder aparcar, tot va anar molt ràpid i sense complicacions. Un cops baixats del cotxe, vam poder percebre ambient de Rugbi. Gent amb banderes, samarretes i bufandes, molts d’ells eren gent de Montpellier que es barrejaven amb la gent local sense cap problema.
Mirant el rellotge, observant que encara ens quedàvem unes hores, vam decidir buscar un bar i fer unes cervesetes. No sabíem si les de l’estadi serien amb alcohol i volíem omplir els dipòsits abans del partit. Eps! No malpenseu, no és alcoholisme, simplement, teníem set d’una bona cervesa i cap de nosaltres no coneix cap “sense alcohol” que tingui tan bon gust com les que sí que en tenen. ;-) Després de buscar i buscar un bar típic, d’aquells que tenen un barra llarga i taules per seure, vam desistir i vam dirigir-nos al “Western”, una mena de bar-restaurant petitó, on ens van servir unes heinekens i poc després vam dinar uns plats combinats a preus més o menys raonables. El Western realment és un lloc acollidor, el menjar era passable, però l’amabilitat dels seus propietaris era d’agrair. Vam entendre’ns-hi una mica en portuguès, una mica en espanyol, una mica en francès i una mica en català. Brutal! Fetes les postres i “assaborint” els cafès amb un anís que no puc recordar-me’n del nom i que segons la mestressa del local, és com un Maria Brizard però un pèl més sec (a hores d’ara encara li estem buscant les similituds amb el Maria Brizard), vam pagar i ens vam dirigir al camp.
A l’Aimé Giral, ambient, molt ambient i molt “bon rotllo”. Barreja de gent dels dos equips, catalans del nord i del sud, seguidors experts i seguidors novells, ... una gresca i una barreja de colors molt viva i agradable. Com a bons turistes, vam decidir anar a la botiga, on l’Albert es va enamorar d’una dependenta i a en Xavi li van demanar de manera excessivament educada, que deixés la bossa on portàvem menjar a l’entrada de la tenda. La botiga està molt bé, hi ha de tot i per a tothom. Els preus una mica alts, però en el món de l’esport ja se sap que sol passar: Una samarreta, li cuses un escut i patapam ... el preu es multiplica màgicament per 2 o per 3.
De cop, soroll!! Merda!! el partit ja ha començat i nosaltres badant amb les compres. Agafem la bossa i anem a canviar els nostres “eurus” per els “tincset” (moneda oficial de l’USAP que al canvi surt a 1 “tincset”= 1,5 euros ( i els preus: 2 Tincset = 1 cervesa, 3 Tincset = 1 sandwich).
Un cop trobats dins el camp a les graderies, vam constatar que el rugbi no és futbol. No només perquè no hi ha porteries i juguen 15 enlloc de 11, sinó perquè tothom seu barrejat, locals i visitants. S’intercanvien bromes uns amb els altres i ningú no falta el respecte a ningú. Les decisions dels arbitres són inapel·lables i ningú les discuteix un cop han estat preses. La gent pot entrar amb banderes que porten pals, doncs saben que no hi ha cap mena de perill que ningú la llenci contra el cap de ningú. Eps!! I el més important, la cervesa de l’Estadi porta alcohol!!! I pel que sembla, és molt tradicional veure el matx amb la cerveseta a la mà. O pot ser no, pot ser ho vam fer molt tradicional nosaltres. Bé, bromes a part, vam xalar de l’ambient i del partit. Al final, 50 a 13, un partidàs. També em va xocar que a la gent no els hi preocupava gaire que el seu equip perdés, no és que no animessin, o que no sentissin l’equip, sinó que no hi és aquell sentiment malaltís de voler guanyar el partit perquè és el meu equip i ha de guanyar perquè sí!! No, allà sembla que la gent assumeixi que qui guanya el partit és perquè s’ho mereix, ja sigui perquè ha jugat millor o perquè ha tingut més sort. Clar que en aquest enfrontament esportiu ja va haver-hi un moment que quedava bastant clar qui guanyaria, però no recordo que l’ambient, i aquesta sensació, variés gaire des del minut 1 fins al final.
I un cop acabat el partit, el “tercer temps”. Tot sortint de l’Estadi vam fotografiar-nos amb gent de Montpellier i amb algun català autòcton que parlava català (sí!! N’hi molt pocs, però encara en queda algun!!). Després cap al local de la penya bronca 2003, a fer més cervesetes i establir contactes. Quin local!! Si heu entrat a la seva web www.bronca2003.fr , ja l’haureu vist. Si pugeu a veure algun partit, hi heu d’anar perquè allà s’hi respira festa i bon ambient. Vam conèixer l’Henry i ens van tractar de meravella, l’únic que ens va sorprendre negativament, que dels 15 o 20 que hi havia per allà, ningú parlava català. Eps mentida!! N’hi havia un que sabia dir: Nas, dit, ull ... Suposem que en “Jan petit com balla” haurà contribuït a fomentar la llengua, una vegada més.
La nostra visita va finalitzar al centre de Perpinyà, a la botiga de l’USAP, i amb la típica visita al Castellet. Després de prendre un cafè a un bar del costat tot enraonant del omnipresent barça amb el propietari del local, vam decidir tornar cap al Vallès, amb el regust d’aquell qui prova un pastís boníssim i que té ganes de repetir.
Família, el 25 d’abril tots cap a Perpinyà!!
dimecres, 18 de febrer del 2009
El factor humà
«Moltes anècdotes que impressionen i il·luminen aquella tempestuosa atmosfera de Sud-àfrica i el geni polític de Mandela.» Library Journal
«Fascinant.» Sunday Telegraph
Un apassionant relat que dóna veu a un grup de personatges que van viure aquesta gran història i que la Warner Bros no ha dubtat a portar al cinema sota la direcció de Clint Eastwood amb Morgan Freeman en el paper de Mandela i Matt Damon fent de capità de l’equip.
«No espereu que surti la pel·lícula.»
The New York Times
El factor humà, John Carlin
Edicions La Campana, 2009
376 pàgs.
ISBN 978-84-96735-30-9