El torneig de les sis nacions de rugbi, ha esdevingut un referent dins i fora del món de l’esport. Aquest campionat ha patit diverses variacions des del 1883, any en que es va crear en forma de campionat britànic, on competien Anglaterra, Gal·les, Escòcia i Irlanda. Variacions en les regles del joc, la inclusió de dos nous equips, França (al 1910) i Itàlia (a l’any 2000), o el reconeixement de l’equip guanyador com a Campió d’Europa (títol reconegut a partir del 1996), són una de les mostres dels canvis que ha sofert aquest esdeveniment.
Però que el fa tan particular aquest campionat?
Aquesta festa del rugbi, és una mostra immillorable per conèixer i sentir el rugbi a fons. En ell si reflecteix l’alta competitivitat dels equips quan són al terreny de joc, però alhora es manté al màxim el respecte per el rival dins al camp i a les grades. És viu més com una festa, que com una simple competició esportiva, però això no vol dir que no hi hagi rivalitat entre els equips. Una prova palpable d’aquest fet, són els diversos trofeus que entren en joc en aquesta competició. Fem-los-hi un cop d'ull :
- la Copa Calcuta al vencedor entre Anglaterra i Escòcia.
- la Triple Corona a l'equip britànic que s'imposa als altres tres.
- el Millenium Trophy al vencedor entre Anglaterra i Irlanda.
- el Trofeu Eurostar al vencedor entre França i Anglaterra.
- el Gran Slam a l'equip que és capaç de vèncer en tots els partits.
- la Cullera de fusta a l'equip que perd tots els partits.
El torneig es juga en forma de "lligueta", tots contra tots, a una sola volta, l'equip que guanya més jornades s'acaba emportant la RBS Six Nations Championship Trophy. Després entren en joc tots els altres títols detallats abans. Aquests títols són un encant més d’aquest campionat. El més preuat, a part del trofeu del campió, és el Gran Slam, un premi que dóna prestigi a l’equip ja que guanyar tots els partits, i no perdre'n cap, suposa un gran mèrit esportiu. En tots aquest anys, només s’ha aconseguit 34 cops, essent Anglaterra, amb 12 ocasions, qui més cops se l’ha emportat.
L’altre "premi", que també caracteritza el campionat, és la Cullera de Fusta, que ve a ser l’antítesis del Gran Slam. És obvi que ningú el vol guanyar, ja que se l'emporta aquell que ha perdut tots els partit. Per tant, tots els equips es deixen la pell al camp per no emportar-se'l capa a casa. De fet, en els darrers 3 anys no l'ha "guanyat" ningú, mostra palpable de la gran igualtat que hi ha entre els equips i l'esforç que realitzen els darrers de la classificació, per no endur-se la cullera.
Com va el sis nacions d'enguany?
Mirem la classificació:
Veiem que Irlanda pot guanyar el Gran Slam, en cas de guanyar els dos partits que resten. Seria el segon cop en tota la història que el podria assolir, però no serà fàcil. L'hi resten dos partits fora de casa. Concretament un contra Escòcia i la darrera jornada, contra Gal·les. D'altra banda, Itàlia, tot i jugar a casa, ho té molt difícil per no "guanyar" la cullera de fusta, doncs els dos partits que li resten són contra Gal·les, el vigent campió, i contra França, un altre favorit.
Descartant Escòcia i Anglaterra, per les seves dues derrotes, la lluita sembla estar entre els tres primers. A priori, Gal·les és qui ho té més fàcil, doncs li queden per jugar els dos darrers partits a casa. Irlanda i França juguen els seus respectius matxs a camp contrari. Aquesta 4 jornada podrem gaudir de 3 grans partits:
Itàlia-Gal·les: Saltarà la sorpresa o es reafirmara Gal·les com a candidat al títol?
Escòcia-Irlanda: Donarà el cop d'efecte Escòcia o podrà seguir optant al seu 2n Gran Slam de la història i a una altre Triple Corona?
Anglaterra-França: Treuran el seu orgull els anglesos o serà França qui farà un altre pas cap a la primera posició?
Tres partits amb grans al·licients, tots ells els podrem seguir per televisió al Bar Cafeteria L'Estapera. Te'ls perdràs? Vine, agafa la teva cervesa i viu en directa la penúltima jornada!
Entrades
